Et fas gran. Surts de l'ou. Comences a prendre decicions, a caure per primeres vegades, tens responsabilitats cada cop mes grans... La cagues, l'encertes, t'equivoques, corregeixes, et ralles, t'ilusiones, rius, plores... Fas les coses sense pensar, penses sense reflexionar, i reflexiones quan ja és massa tard. Te n'adones de que l'has cagat, la cagues perqué t'has espantat, i t'espantes pq no et sents preparat. Massa temps dins d'aquest magnific "ou" on no hi ha preocupacions, ni frustracions, ni entrebancs, ni depressions. Tot passa quan ha de passar, i no cal correr ni anar més enllá. PD: Perdón a los que no entendeis el catalan :S

Leer Mas vale pàjaro en mano que cientos volando en Blog de cuac